LE COMPTOIR GÉNÉRAL
80 quai de Jemmapes Paris 10
Festival du film des droits de l’homme Barcelona / Paris / NYC
La Mathilde organitza a Brusseles el primer concurs Miss Sense Sostre del món. Quinze dones opten al primer premi: un any d’allotjament gratuït. Pascale és una de les dones que hi participa i somia guanyar el concurs per recuperar la tutela de la seva filla, però no tot va com ella espera. El film utilitza la polèmica que sorgeix en l’elecció de la guanyadora del concurs per fer un retrat de les dones que viuen al marge de la societat.
L’adreça del refugi ha de mantenir-se en secret entre ella i les altres dones. El mòbil de la Rae li vibra a la butxaca i li diuen que ha d’apagar-lo. Però això serà impossible.
Igual que milers de persones arreu del món que cada dia deixen la seva terra, Abdu un jove malià decideix anar cap a Europa buscant una nova vida. El documental narra un viatge pel perillós riu Niger, on els somnis s’enfronten amb la dura realitat.
Passend dazu: Über Uns — festivaldecineyderechoshumanos.com | Freiwillige — festivaldecineyderechoshumanos.com | Kontakt — festivaldecineyderechoshumanos.com | Aktuelles — festivaldecineyderechoshumanos.com | Filmprogramm — festivaldecineyderechoshumanos.com | Tickets — festivaldecineyderechoshumanos.com
Break-in és una pel·lícula sobre la violència a nenes i dones. Una jove rep un tret mentre talla el seu vestit blanc sota la vigilància d’una altra dona que segueix cosint. La pel· lícula consisteix en la filmació amb un sol pla de la performance de mutilació del vestit de l’artista.
La vigilància electrònica és una pena alternativa a l’empresonament. L’individu afectat utilitza una polsera de turmell. Si hi ha un incompliment de les obligacions, el sistema avisa al centre de control d’alarma.
Curtmetratge animat creat amb motiu del 50 aniversari d’Amnistia Internacional. Una combinació dels còmics i objectes amb fort impacte en la denúncia de violacions dels drets humans.
El documental segueix la trajectòria de cinc immigrants marroquins al enclavament de Ceuta. Els protagonistes ho han deixat tot al seu país d’origen per buscar una nova vida a Europa, però es troben tancats en una presó a l’aire lliure, just a la porta del vell continent. Llavors han de decidir entre esperar a obtenir un “laissez-passer” i el temor a ser expulsats al seu país. El documental ens explica el punt de vista de l’immigrant que fantasieja amb una Europa que mai ha vist i que queda bloquejat just a la porta d’entrada.
Monon és una noia de 18 anys, que ha de fer-se càrrec de la seva àvia i es veu obligada a anar amb ella a les seves pràctiques de conduir. La trama es complica quan 5 minuts abans de començar la classe descobreix que està embarassada. La seva àvia es convertirà en una aliada inesperada.
Any 2088 als Estats Units d’Europa. Elena està a l’atur. Ella viu com la resta de gent, en una habitació que funciona amb intel·ligència artificial. Ella sap que a la societat actual poc pot aportar i que si el sistema decideix reduir-la al nivell GGG, la seva vida correrà perill.
És la història d’un home algerià apassionat per la música i que des de la seva infància troba refugi a les cançons de Cheb Hasni. A Paris, on viu des de fa 8 anys de manera il·legal, comparteix les seves cançons d’amor i els seus sentiments amb els passatgers de la línia 2 del metro en honor al seu país i en memòria de la seva família que encara viu allà.
Darren és un jugador entusiasta que es troba sota les ordres d’un mafiós degut a una mala jugada. El seu primer encàrrec és escoltar una dona desconeguda fins a l’altre cantó de Paris. A partir d’aquí es crea un vincle entre els dos que farà reconsiderar els valors d’en Darren.
Éssers inerts trencats i aixafats per la societat porten la vida d’un reclús en un abocador aïllat. Una trucada llunyana sacseja el campament i encoratja a la població a compartir un estrany tango.
Una prostituta romanesa és violada. Degut a que ella no parla francès, un traductor romanès ha de fer d’enllaç entre ella i l’administració on posa la denuncia.
És l’any 1941 i l’Astrid busca la independència, tractant de convertir-se en una conductora de tren. Al tren coneix a una passatgera gran, la Dora, per la qual se sent atreta. L’Astrid també s’enfronta a un món més fosc i hostil a bord al descobrir que el personal té un sistema per rebutjar als passatgers no desitjats, com els romanis i els jueus. Quan l’Astrid s’adona que la Dora és buscada per un acte de terror contra el transport d’armes alemanyes la seva lluita interior s’aixeca. Podrà guanyar la seva independència o rescatarà a la Dora?
Habiba és una dona que viu amb el seu marit en una habitació de la terrassa d’una casa situada a l’antiga Medina d’una ciutat del Marroc. Ella treballa a la casa com a empleada domèstica , mentre el marit que està a l’atur es dedica a fumar, escoltar la ràdio i llegir els diaris.
Un home camina a través d’un laberint i busca la manera de sortir. Seguint la llum arribarà a la sortida.
Una pel·lícula de Susana Arbizu i Henri Belin.
Daniel Serrano, un republicà exiliat a Bobigny des dels anys 60, lluita als seus 91 anys per rehabilitar la memòria del seu germà Eudaldo, afussellat al 1941 després de la guerra civil Espanyola. Tot i les reiterades peticions de Daniel, la figura del seu germà, tinent general d’alcalde del Front Popular de la Torre d’Esteban Hambrán, encara no ha estat reconeguda en el poble de Toledo.
Cansat de la passivitat de les autoritats espanyoles, Daniel decideix finalment actuar per la seva banda. La pel·lícula segueix el combat d’aquest home tot i la crisis ideològica del moment, els pactes de silenci i d’oblit, decideix no donar-se per vençut.El film parla de la recuperació de la memòria democràtica al nostre país, en veu d’un vell republicà exiliat a les afores de París.
El documental defineix la transició com a moment clau de la construcció social de l’oblit i de la seva institucionalització. Malgrat aquests oblits, ens trobem davant del retrat d’un home que continua lluitant contra aquest ordre de coses.
“El que em defineix és el fet d’haver nascut a dos països, dos o tres idiomes i varies tradicions culturals. Seria més autèntic si em desfés d’aquesta part de mi?” – Amim Maalouf.
I am not here és un documental sobre els immigrants de segona generació que hi ha per tot Europa i que han estat educats amb dues llengües i cultures. Quina és doncs la casa seva?
La història transcorre a un París dividit militarment en dues parts com en l’antic Berlín. En aquest context, Inés Raymond rep demandes per part dels habitants de la dreta del sena per travessar el riu. Cadascú té les seves raons i somnis per creuar el Sena, però, Inés ha de seguir les instruccions que li indiquen.
Flash és una pel·lícula que ens mostra l’eterna guerra entre una dictadura i l’art a través d’un duel fictici entre un soldat que té un fussil AK-47 i i un fotògraf amb la seva càmera. El combat té lloc en una zona de guerra de Síria, durant els alçaments de la Primavera àrab. Finalment es sent el so d’un dispar i el del flash d’una càmara. Quin dels dos viurà per explicar-ho ?
Després del seu divorci, Antonin Monterno aconsegueix la custòdia de la seva filla Mila durant dos caps de setmana al mes i per la meitat del període de vacances. No obstant decideix passar un dia més amb ella del que la llei li permet. El film tracta la resignació, la fugida i la història d’amor entre un pare i la seva filla.
Una veu femenina destaca rumors de la ciutat per evocar la vida del seu país, Cuba. Tot i el baix nivell de vida, l’absència de llibertat, la protagonista estima el seu país i ens parla del seu poble que fa 50 anys somia en una vida millor.
Per escapar de la brutal escena de la guerra, una jove africana inicia una odissea plena d’esdeveniments per tal d’arribar a un món millor.
Però la vida és complicada i la realització del seu somni resulta ser un camí molt amarg.
Auch auf dieser Website
